El control de l’acer per formigó, una utopia mai acomplerta.

Ja fa molts anys, des de les primeres instruccions del formigó allà pels anys 70, que els redactors d’aquesta disposició de caràcter reglamentari i per tant obligatori, i es van capficar en implantar el control de qualitat del formigó i els seus components a través de l’articulat de l’esmentat reglament.

Amb l’entrada en vigor del Decret 375/88 sobre el control de qualitat en les obres de construcció al llunya any 1988, la Generalitat de Catalunya va implantar de forma explícita l’obligatorietat del control de qualitat en les obres de construcció encara que només fos en les d’habitatges. Així tot i que la instrucció del formigó vigent anés incidint en l’obligatorietat del control de qualitat tant del formigó com dels seus components inclòs l’acer d’armar, era rara l’obra en que es portava un control més o menys adequat d’aquests materials.

L’entrada en vigor de l’esmentat Decret 375/88 va esser el detonant per que a partir d’aquell moment, s’obligués a que en totes les obres d’edificació residencial s’hagués de redactar un Programa de Control de Qualitat, portar a terme el control en ell definit i amb els resultats d’aquest, elaborar el corresponent registre de resultats del control, imprescindible per a aquells edificis d’habitatges que volguessin obtenir el Certificat d’habitabilitat emes per la Generalitat de Catalunya.

Entre altres, el Decret de Control de Qualitat, va posar a la practica allò que fixava i “obligava” la Instrucció del formigó vigent, en relació al control del formigó i a la realització dels assaigs que la EH fixava, que com a mínim eren els de consistència i els de resistència, efectuats ambdós per un laboratori “homologat”. El nombre d’assaigs a efectuar quedava definit pel programa de control elaborat per l’arquitecte tècnic que havia d’incorporar-se a la Direcció facultativa.

Pel que respecta a altres materials, el Decret fixava que si aquests disposaven d’un distintiu de qualitat, amb l’aportació d’aquest certificat o distintiu, el material quedava exonerat de fer-li assaigs si així ho decidia la Direcció facultativa a través de l’arquitecte tècnic. I aquí arribem al fons de la qüestió que es pretén analitzar en aquest article. Entre altres, establia que quan l’acer per armar disposava d’un distintiu de qualitat, aquest estava exempt dels assaigs i que amb l’aportació del mateix eren innecessaris els assaigs del mateix.

Revisant la instrucció del formigó EH-88, vigent en aquells moments, concretament en l’article 62 i següents en els que s’estableix el control de qualitat del formigó i els seus elements constituents, es defineix el caràcter de preceptiu el control d’aquests, i en el cas que ens afecta, els del control obligatori dels acers d’armar (Article 71).

Així doncs,  ja a l’any 1988 es fixava que en els acers d’armar s’havien de controlar de forma obligatòria, independentment del que establis per la seva el Decret 375/88 . El control fixat, consistia bàsicament en agafar dos provetes de cada diàmetre emprat i cada 20 tones i verificar: secció equivalent, alçada de corruga , assaig de doblegat i doblegat-desdoblegat, i finalment, determinar com a mínim 2 cops durant la execució de l’obra, el límit elàstic, càrrega de trencament i allargament en trencament de com a mínim una proveta de cada diàmetre emprat.  Aquest control es podia reduir a la meitat (que no eliminar) si l’acer emprat disposava del segell de qualitat CIETSID.

Veiem doncs, que el control de l’acer d’armar ha estat des de l’aparició de la EH-88 (i les anteriors) de caràcter obligatori, indistintament de si aquest disposava de segell de qualitat. Aquesta vigència s’ha mantingut fins a l’actual instrucció del formigó, la EHE-08 i fins i tot el nou codi estructural sembla que manté l’actual nivell de control.

L’actual instrucció del formigó, desenvolupa el control de qualitat de l’acer d’armar en l’article 88, defineix i estableix els criteris sobre el control de qualitat de l’acer d’armar. A modus de resum s’estableix el control de qualitat obligatori de les armadures i ferralla per formigó, no tant pel que fa l’acer d’armar pròpiament dit, que no el caldrà assajar si aquest disposa d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, sinó per les armadures elaborades i ferralla armada subministrada a obra, que és l’habitual en les nostres obres.

En aquests casos, i si el taller de ferralla no disposa d’un distintiu de qualitat del seu procés de muntatge (el tenen pocs tallers) caldrà portar a terme un seguit d’assaigs obligatoris i que varien depenent de:

  • El tipus de subministrament de l’acer d’armar emprat, en rotlle (acer redreçat) o en barra.
  • El tipus de muntatge de les armadures, soldat o lligat.
  • Si l’acer emprat disposa del certificat d’adherència.
  • El nombre de diàmetres emprats i la sèrie a la que pertanyen

D’acord amb aquests paràmetres, caldrà establir els lots de control i el nombre d’assaigs de caràcter obligatori que caldrà portar a terme.

Per tal de facilitar la tasca, hem elaborat un full de càlcul, en el que, de forma molt senzilla es pot avaluar el nombre i tipus d’assaig que obligatòriament caldria portar a terme  en qualsevol obra d’edificació que comporti elements estructurals de formigó armat.

Càlcul lots d’acer i/o ferralla

Miquel Mateus Gorgues AT/GEE

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *