El control de l’acer per formigó, una utopia mai acomplerta.

Ja fa molts anys, des de les primeres instruccions del formigó allà pels anys 70, que els redactors d’aquesta disposició de caràcter reglamentari i per tant obligatori, i es van capficar en implantar el control de qualitat del formigó i els seus components a través de l’articulat de l’esmentat reglament.

Amb l’entrada en vigor del Decret 375/88 sobre el control de qualitat en les obres de construcció al llunya any 1988, la Generalitat de Catalunya va implantar de forma explícita l’obligatorietat del control de qualitat en les obres de construcció encara que només fos en les d’habitatges. Així tot i que la instrucció del formigó vigent anés incidint en l’obligatorietat del control de qualitat tant del formigó com dels seus components inclòs l’acer d’armar, era rara l’obra en que es portava un control més o menys adequat d’aquests materials.

L’entrada en vigor de l’esmentat Decret 375/88 va esser el detonant per que a partir d’aquell moment, s’obligués a que en totes les obres d’edificació residencial s’hagués de redactar un Programa de Control de Qualitat, portar a terme el control en ell definit i amb els resultats d’aquest, elaborar el corresponent registre de resultats del control, imprescindible per a aquells edificis d’habitatges que volguessin obtenir el Certificat d’habitabilitat emes per la Generalitat de Catalunya.

Entre altres, el Decret de Control de Qualitat, va posar a la practica allò que fixava i “obligava” la Instrucció del formigó vigent, en relació al control del formigó i a la realització dels assaigs que la EH fixava, que com a mínim eren els de consistència i els de resistència, efectuats ambdós per un laboratori “homologat”. El nombre d’assaigs a efectuar quedava definit pel programa de control elaborat per l’arquitecte tècnic que havia d’incorporar-se a la Direcció facultativa.

Pel que respecta a altres materials, el Decret fixava que si aquests disposaven d’un distintiu de qualitat, amb l’aportació d’aquest certificat o distintiu, el material quedava exonerat de fer-li assaigs si així ho decidia la Direcció facultativa a través de l’arquitecte tècnic. I aquí arribem al fons de la qüestió que es pretén analitzar en aquest article. Entre altres, establia que quan l’acer per armar disposava d’un distintiu de qualitat, aquest estava exempt dels assaigs i que amb l’aportació del mateix eren innecessaris els assaigs del mateix.

Revisant la instrucció del formigó EH-88, vigent en aquells moments, concretament en l’article 62 i següents en els que s’estableix el control de qualitat del formigó i els seus elements constituents, es defineix el caràcter de preceptiu el control d’aquests, i en el cas que ens afecta, els del control obligatori dels acers d’armar (Article 71).

Així doncs,  ja a l’any 1988 es fixava que en els acers d’armar s’havien de controlar de forma obligatòria, independentment del que establis per la seva el Decret 375/88 . El control fixat, consistia bàsicament en agafar dos provetes de cada diàmetre emprat i cada 20 tones i verificar: secció equivalent, alçada de corruga , assaig de doblegat i doblegat-desdoblegat, i finalment, determinar com a mínim 2 cops durant la execució de l’obra, el límit elàstic, càrrega de trencament i allargament en trencament de com a mínim una proveta de cada diàmetre emprat.  Aquest control es podia reduir a la meitat (que no eliminar) si l’acer emprat disposava del segell de qualitat CIETSID.

Veiem doncs, que el control de l’acer d’armar ha estat des de l’aparició de la EH-88 (i les anteriors) de caràcter obligatori, indistintament de si aquest disposava de segell de qualitat. Aquesta vigència s’ha mantingut fins a l’actual instrucció del formigó, la EHE-08 i fins i tot el nou codi estructural sembla que manté l’actual nivell de control.

L’actual instrucció del formigó, desenvolupa el control de qualitat de l’acer d’armar en l’article 88, defineix i estableix els criteris sobre el control de qualitat de l’acer d’armar. A modus de resum s’estableix el control de qualitat obligatori de les armadures i ferralla per formigó, no tant pel que fa l’acer d’armar pròpiament dit, que no el caldrà assajar si aquest disposa d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, sinó per les armadures elaborades i ferralla armada subministrada a obra, que és l’habitual en les nostres obres.

En aquests casos, i si el taller de ferralla no disposa d’un distintiu de qualitat del seu procés de muntatge (el tenen pocs tallers) caldrà portar a terme un seguit d’assaigs obligatoris i que varien depenent de:

  • El tipus de subministrament de l’acer d’armar emprat, en rotlle (acer redreçat) o en barra.
  • El tipus de muntatge de les armadures, soldat o lligat.
  • Si l’acer emprat disposa del certificat d’adherència.
  • El nombre de diàmetres emprats i la sèrie a la que pertanyen

D’acord amb aquests paràmetres, caldrà establir els lots de control i el nombre d’assaigs de caràcter obligatori que caldrà portar a terme.

Per tal de facilitar la tasca, hem elaborat un full de càlcul, en el que, de forma molt senzilla es pot avaluar el nombre i tipus d’assaig que obligatòriament caldria portar a terme  en qualsevol obra d’edificació que comporti elements estructurals de formigó armat.

Càlcul lots d’acer i/o ferralla

Miquel Mateus Gorgues AT/GEE

Precaucions i recomanacions per formigonar en temps fred.

Normativa especifica de referència

Instrucció de Formigó estructural EHE 08. Art. 71.5.3.1 Posta en obra formigó en condicions climàtiques especials. Formigonat en temps fred.
Informe Norma UNE 83151-1:2005 IN. Formigonat en temps fred.

Temps fred

S’entén per temps fred el període durant el qual es puguin donar, durant més de tres dies, les següents condicions:

  • La temperatura mitja diària de l’aire és inferior a 5ºC
  • La temperatura de l’aire no supera els 10ºC durant més de la meitat del dia

Comentaris:

La hidratació de la pasta del ciment s’alenteix amb temperatures baixes. La gelada, pot perjudicar de forma permanent al formigó poc endurit si l’aigua que contenen els porus es gela i trenca el material. Per tant, s’han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que la velocitat d’enduriment es l’adequada i que no es produeixen danys per gelada.

Punts a tenir en compte

S’evitarà sempre que sigui possible formigonar en temps fred.

  • La temperatura de la massa del formigó en el moment d’abocar-la als motlles o encofrats, no serà inferior a 5ºC.
  • Es prohibeix abocar el formigó sobre elements (armadures, motlles, etc.) la temperatura dels quals sigui inferior a 0º C.
  • Es suspendrà el formigonat sempre que es prevegin que en les properes quaranta vuit hores següents (48), puguin baixar la temperatura ambient per davall de 0ºC.

Podeu consultar la previsió de gelades a: www.meteo.cat

Quan per absoluta necessitat, es formigoni en temps de gelades, caldrà adoptar les mesures necessàries per garantir que, durant l’adormiment i primer enduriment del formigó, no es produeixin deterioraments locals en els elements corresponents, ni minvin permanentment de forma apreciable les característiques resistents del formigó.

Cal tenir molt en compte els apartats següents.
  • Emprar relacions aigua/ciment el més baixes possibles
  • Emprar un major contingut de ciment o ciments d’una categoria resistent superior, amb l’objectiu d’accelerar la velocitat d’enduriment del formigó, incrementar la seva temperatura i reduir el risc de gelada de la massa de formigó.
  • L’ús d’additius accelerants de l’adormiment (fraguado), de l’enduriment o en general qualsevol producte anticongelant específic per formigó, requerirà en cada cas, d’autorització expressa de la Direcció facultativa.
  • No es podran emprar mai productes susceptibles d’atacar les armadures, en especial els que contenen ió clor.
  • Quan hi hagi risc d’acció del gel o de gelada prolongada, el formigó fresc ha de protegir-se mitjançant dispositius de cobertura o aïllament, o mitjançant tancaments per a l’escalfament de l’aire que envolti l’element estructural recent formigonat, i en aquest cas s’han d’adoptar mesures per mantenir la humitat adequada.

Comentaris no reglamentaris

Els additius anticongelants no son l’única solució , poden prendre altres mesures preventives, que es poden emprar tenint en compte els rangs de temperatura adient.

    • Sempre que es pugui, escalfar els components del formigó així com escalfar els motlles.
    • La posta en obra del formigó serà el més ràpida possible.
    • El risc de gelada és més elevat quan més esvelta és la secció de l’element a formigonar. Cal tenir especial cura amb els sostres.
    • Sempre que sigui possible es formigonarà quant la temperatura del dia sigui més elevada, evitant formigonar a l’inici o final de la jornada.
    • Mantenir la superfície del formigó per sobre dels 5º almenys durant les primeres 72 hores .
    • La protecció del formigó mitjançant dispositius de cobertura o aïllaments (mantes tèrmiques) es mantindran al menys durant 6 dies, en funció del tipus de ciment emprat.

Identificació del formigó gelat

La identificació del formigó gelat es relativament senzilla, donat que el seu color gris habitual es torna molt més fosc. Així mateix la seva aparença presenta un aspecte trencadís i sense consistència, quartejant-se amb qualsevol cop.
És molt difícil, per no dir impensable que un formigó gelat pugui assolir la resistència final prevista, essent econòmicament mes rentable anar directament a la demolició del element gelat, que tenir que afrontar amb posterioritat, complexes i cares mesures de reforç.

Curs, assaigs per a reconeixement de Patologies

Aquesta setmana, hem acabat d’impartir, aquest Curs Assaigs per a reconeixement de patologies, mitjançant el Col·legi d’Aparelladors de Tarragona a escala nacional i des de Lleida, via l’aplicació gotowebinar, hem tingut una audiència de 50 tècnics, d’arreu, i que des de casa seva han seguit aquest curs, l’opinió general ha estat que ha estat molt didàctic i instructiu, amb un gran nivell tècnic.

El curs s’ha impartit en tres jornades de tres hores, i s’ha estructurat de tal manera que sigues el més pràctic possible, fen un tastet de cada un dels assaigs que ens podem trobar a la nostra vida professional, amb el següent programa.

1. Mètodes d’assaig “in situ” i laboratori

2. Metodologia i intervenció en obra nova

3. Metodologia i intervenció en rehabilitació i preexistents

4. Pràctiques, anàlisi i interpretació de resultats

Als assaigs de laboratori són anàlisis imprescindibles quan volem conèixer el veritable estat d’un element del sistema constructiu. Els podem sol·licitar per la diagnosi de patologies a l’hora de fer un informe o dictamen, per conèixer l’estat de l’estructura si volem fer una reforma, per determinar com s’ha dut a terme una construcció de la qual no hem pogut fer el control.

Però de vegades no sabem quins assaigs podem demanar que es realitzin per obtenir el resultats que ens permetin avaluar l’estat de la nostra obra.

En aquest curs es pretén fer un recordatori dels assaigs a realitzar i què ens poden aportar per avaluar-ne, la seva realització.

Eines i recursos pel Control de Qualitat. Paviment de terratzo interior.

Les rajoles de ciment per a interiors, el tradicional terratzo, ha estat durant molts anys, el material per excel·lència, utilitzat per als paviments interiors i pretén retornar-hi amb força.

S’adjunta al present, una fitxa pel control de recepció d’aquest material amb les  exigències principals a tenir en compte que hauran de constar en la Declaració de Prestacions per Marcatge CE i que haureu de demanar als vostres subministradors i/o fabricants.

Paviment de terratzo micro grà.

Control de l’execució de les Instal·lacions

La fundació Musaat, dins de la seva col·lecció de guies pràctiques del procés d’edificació, ha publicat un seguit de llibrets en format pdf, que de forma eminentment pràctica ens poden servir de suport en la direcció de les obres, tant en l’apartat de construcció, com en el de les instal·lacions que hi intervenen.
Podeu accedir-hi directament a través de l’enllaç
Guies pràctiques del procés edificatori.

Eines i recursos pel Control de Qualitat. Ferralla armada.


L’existència d’un distintiu de qualitat de rodons corrugats d’acer en cru, ja sigui subministrat en barra o en rotlle, no eximeixen del control de qualitat de les armadures o la ferralla que ens subministren realment a l’obra.
Durant el procés de fabricació de les armadures i la ferralla armada, es porten a terme entre altres, processos de tall, redreçat, doblegat, de soldadura resistent o no resistent, etc, que poden alterar de forma prou important les característiques mecàniques o geomètriques de les barres corrugades. Això comporta que la EHE en el seu articulat, estableix que segons quina sigui la manipulació que es porti a terme, aquesta afecta la garantida per el distintiu de qualitat de l’acer i que per tant caldrà portar a terme un control complementari en les armadures o la ferralla subministrada a obra, si el fabricant d’aquesta no disposa de distintiu de qualitat.

Relació d’empreses de ferralla amb distintiu de qualitat oficialment reconegut.